Santa Úrsula 2013, punt de partida

Foto: @joa26

Hem acabat una temporada històrica i és moment de seguir assaborint l’èxit i la victòria. I de ben segur que aquesta sensació la farem durar mesos i mesos. Ens ho mereixem! Però en aquests moments també es bo fer valoracions, descobrir el perquè de tot plegat i, fins i tot, mirar més enllà.  I és que si a plaça no em vam tenir prou descarregant el quatre de nou i vam seguir lluitant per assolir altres reptes, perquè no ens hauríem ara de marcar nous horitzons?

Tothom té en ment els castells a la plaça del Blat, l’alegria i l’eufòria i aquells sentiments impagables. Però tot allò es va gestar molt abans, i es va consolidar en un mes d’assaig impressionant, d’aquells que feia molts anys que no es veien a la colla. Aquelles ganes que vam demostrar van ser les que ens van portar a l’èxit. Uns dimecres i uns divendres que van ser la primera ronda de la diada de Santa Úrsula. I la vam guanyar.

Foto: Jean Segovia

Més enllà dels castells a la plaça del Blat, la temporada ja tenia, però, elements per ser tot un èxit. Eren els fonaments del futur. Deixant de banda la grandíssima tasca realitzada als pisos superiors, de la qual assumeixo que no soc el més adient per valorar, aquestes són algunes de les claus i èxits que segons la meva opinió ens han fet més grans.

Consolidació dels castells de nou. Mantenir el nivell que ens havíem marcat la temporada 2012 a les grans places no era pas fàcil, i ho vam aconseguir. 10 3de9f i 9 4de9f en són la prova, així com tripletes a places on fa uns anys eren impensables.

Consolidació d’un calendari marca Colla Joves. Si fa uns anys dèiem que el nostre calendari no ens ajudava i, a més a més, perdíem alguna plaça, aquests dos anys hem sabut aprofitar els nostres recursos i traçar un calendari amb molt de sentit. La consolidació de la diada del Pati i el Llorenç de nou, l’impuls a les diades petites de Valls , la reafirmació amb Igualada, el compromís amb Torredembarra i el reforç del Sant Miquel a Lleida, han creat en l’imaginari de la gent de la colla uns circuit de diades cabdals. Aquest és el nostre nou circuit tradicional, i és que encara que sembli mentida, aquestes dues paraules són compatibles.

Sprint pilar. El 30 d’agost, per Sant Fèlix, sortíem de plaça amb un pilar de cinc. El 27 d’octubre carregàvem el pilar de 8. En menys de dos mesos, sumats a tots els que portaven els components del pilar de treball estricte i silenciós, hem pujat el pilar tres pisos. Impressionant.

Foto: Carles Pani

No som colla de manilles?. 4 assajos, això és el que hem necessitat per poder assolir una pinya, folre i manilles solvents. Han sigut dies de molt sacrifici, però han valgut la pena. I, sobretot, hem trencat el mite. Si hem sigut capaços d’aconseguir aquesta fita en un mes, que seriem capaços de fer si hi treballéssim tot l’any. No ens obsessionem, però tampoc ens posem límits!

I ara què? L’any que ve és any de Concurs, i això vol dir que la feina s’ha d’avançar, no podem deixar-ho tot per finals d’octubre. Els fonaments hi són, però potser caldrien fer alguns nous passos com els que hem anat fent els darrers dos anys:

Un juliol menys tou. Els castellers som humans i necessitem descans, i un juliol pausat és tot un regal. Això no ho hem de canviar, però si que hauríem de treballar per consolidar un calendari en aquest mes que ens permeti retrobar les grans estructures abans d’iniciar l’agost. Una o dues diades importants a les acaballes del juliol no ens anirien gens malament!

La Bisbal, s’ho val. Aquesta consolidació del juliol ens permetria arribar millor preparats a l’agost i, sobretot, a la cita de La Bisbal del Penedès. Per la confiança donada, aquesta plaça es mereix el bo i millor de la Colla Joves, i ara que hem ampliat gamma, les possibilitats es multipliquen. S’ho mereixen!

Ho volem tot. Però no ho podem tenir tot en un any. Són moltes les estructures i fites que se’ns han obert gràcies al pilar, les manilles i els castells nets. Hem, però, de triar, de fixar una estratègia i saber que hem de fer per anar on volem anar. I això no vol dir no deixar oberta la porta a la improvisació, que també està en el nostre ADN, però poder combinar els dos factors ens faria, i ens farà,  imparables.

Abans que  tot això, però, a gaudir d’unes més que merescudes vacances. Agafeu forces perquè les festes de la Colla que també seran sonades. Fins aviat!