Els anys difícils: De la Muixerra a la Joves. Una rivalitat més que castellera.

La Colla Nova al Concurs del 1933.

La Colla Nova al Concurs del 1933.

Ara que s’ha reactivitat el debat sobre els orígens sociopolítics de les colles, recupero pel bloc la col·lecció de tres articles publicats a Festa Directe. Espero que us agradin!

Amb aquest primer article iniciem un resum del que va ser la conferència “Els anys difícils: De la Muixerra a la Joves” que es va fer aquest mes de febrer a la Bisbal. Amb un llenguatge planer i amb tota la senzillesa possible, analitzarem els condicionants polítics dels castells, un condicionants que marcaran la reacció del règim franquista vers aquesta activitat i les repercussions que tindran en el fil històric de les colles vallenques.

Preàmbul: Castells, i alguna cosa més.

No podem arribar a entendre el món casteller de després Guerra Civil (1936-39) sense retrocedir per uns instants al Valls dels inicis del segle XIX. Com arreu de Catalunya, la societat estava fortament polititzada i enfrontada entre els partidaris de l’absolutisme i el règim liberal. Aquesta divisió segons el color polític s’estenia a tots els racons de la  vida quotidiana, des dels casals fins a les bandes de música o la mateixa cultura popular i tradicional. Els castells no podien ser pas una excepció, i encara menys tenint en compte el seu caràcter competitiu intrínsec, un caràcter que deixava el terreny abonant perquè les disputes castelleres es convertissin també en una lluita política més civilitzada, això sí, que no pas la que es vivia a les muntanyes i vorals de tot Catalunya.

La Colla o Partit dels Pagesos, absolutistes i carlins, rivalitzava amb la Colla o Partit dels Menestrals, de tendències liberals. Això no vol dir , però, que tots els castellers compartissin l’ideologia de les seves respectives colles. Hem de recordar que els castells eren una activitat remunerada i que sovint aquests diners extres eren imprescindibles per a l’economia d’uns castellers que en bona part provenien dels estrats més baixos de la societat. Això sí, els castellers més destacats, com les societats i agrupacions que els finançaven, estaven fortament significats políticament.

La violència, omnipresent a les muntanyes i interior de Catalunya, s’estenia a les ciutats, com ara Valls, una de les més destacades de la Catalunya d’aquells temps. Aquesta violència fins i tot va portar a assassinats per motius “castellers” i a la mateixa prohibició d’aquesta activitat a la vila.

Amb la prohibició, Vilafranca va ser uns dels escenaris principals de les diades castelleres i les colles van agafar el nom de les seves confraries enfrontades. Els Menestrals es passaven a conèixer com a Colla del Roser, i els Pagesos com a Colla La Muixerra –no ens confonguem, aquesta era l’antiga Muixerra!-. La Muixerra era el sobrenom de la Confraria del Bon Jesús, “pagesos de tendències absolutistes” segons l’historiador vilafranquí Mas i Parera a “Episodis Setcentistes”. Els muixerristes eren també coneguts com a “fadrins forasters fills d’Espanya”, un sobrenom curiós que podria fer retrocedir el seu substrat ideològic fins al mateix Decret de Nova Planta (1714) i les posteriors batllies dictades a dit pel règim borbònic, amb les quals aquesta Confraria mantenia una notable influència.

Tres de vuit aixecat per sota de la Roser a Valls.

Tres de vuit aixecat per sota de la Roser a Valls.

La fi de la Tercera guerra carlina i la caiguda en desgràcia de la Confraria del Bon Jesús seria un punt i a part que aprofitarien les colles per intentar desvincular-se del passat. La politització baixava, però els bàndols, amb l’evolució ideològica pròpia d’aquell període, encara es mantenien vius. La Muixerra es passava a dir Colla Vella, i la Roser  s’anomenaria Colla Nova. La inexistència de diferències d’antiguitat suggereix a diversos autors que aquesta denominació es deu també a criteris sociopolítics i a les mateixes connotacions de les paraules “nou” i “vell”, que podrien estar lligades als conceptes de “nou règim” i “antic règim”.

Sigui com sigui, la politització baixaria durant un bon grapat d’anys, llevat d’algunes excepcions, com les assistències a mítings carlins a Montblanc o a actes del republicans a Barcelona per uns i altres durant la primeria del segle XX.

No seria fins la II República, l’any 1931, amb un context sociopolític en ebullició, que la significació política tornaria a agafar una importància cabdal. Durant la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, la Colla Nova seria l’única que sortiria al carrer, vestint senyeres catalanes i republicanes, al so de la Marsellesa i rebent els presos polítics dels Fets de Jaca.

L’any 1933 també va ser l’única Colla en actuar en la diada de celebració de la República, que queia en Divendres Sant, mentre que els sectors més clericals els acusaven fer “Castells contra Déu” i l’Agrupació Social Tradicionalista de Valls, pressionava i pagava a la Colla Vella per no assistir-hi. La Crònica de Valls i el setmanari Juventud, amb les cròniques del carlí però gran periodista Francesc Gazo, s’arregleraven amb la Colla Vella, mentre els mitjans Lluita i Treball ho feien amb “els liberalissims Xiquets de Valls de la Colla Nova”.

Joan Baptista Pairot, uns dels màxims dirigents de la Colla Nova, va ser alcalde republicà abans dels Fets d’Octubre de 1934. La posterior reacció de l’Exèrcit i la CEDA governant va fer caure l’alcaldia cap al bàndol oposat, mentre que l’any següent la Colla Vella assistia a un míting a València de l’ultradretana CEDA . La nova victòria de les esquerres coincidiria amb el que fou el darrer viatge de la Colla Nova: l’assistència en solitari a la inauguració de les Olimpíades Populars de Barcelona, una cita en resposta als Jocs Olímpics del Berlín nazi.

L’esclat de la revolta va agafar a la Colla Nova de camí a Barcelona. L’agrupació, però, seguiria en actiu malgrat la marxa de molts castellers al front. Al setembre de 1936 la Colla Nova feia pública la seva voluntat de col·laboració en tots els festivals benèfics per la República que es fessin, mentre que a l’agost del 1937 participava alçant castells en els actes del festival benèfic organitzat pel Batalló de l’Exèrcit Popular. Aquesta seria l’última aparició en públic de la Colla Nova, una colla que pagaria, i amb escreix, aquesta vinculació amb la República no podent recuperar mai més el seu nom original.

Això, però, ho deixem per la propera.

Anuncis

Quant a carlesheredia

Periodista, politòleg i casteller. Treballant per un periodisme amb esperit crític i compromès amb el territori i la seva gent.
Aquesta entrada ha esta publicada en Castells, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els anys difícils: De la Muixerra a la Joves. Una rivalitat més que castellera.

  1. Anònim ha dit:

    A Manresa, el Diari d’Esquerra Republicana publicava al 1931:

    “(…) Les guerres civils feren que aquestes colles es dissolguessin, tornant a renéixer amb el nom de Colla Nova i Colla Vella. Aquesta servava idees carlines. La Colla Nova estava integrada per castellers liberals. Els últims són els que venen a Manresa a aixecar els castells famosos durant la Festa Major (…)

    I exemples com aquest, n’hi han moltíssims i a tot arreu. Felicitats Carles!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s