Una crònica des de la “frontera” vermella

Posició de les colles a la plaça del Blat.

Posició de les colles a la plaça del Blat.

“No hi cabrem”. Aquest va ser el meu primer pensament quan vaig veure la riuada de gent que portava la Joves pel carrer de la cort, i la previsible riuada que havia de portar la Colla Vella. Aquest pressentiment es va fer realitat en l’entrada a la plaça del Blat. A la Joves ja li va costar molt entrar. Si els problemes a la “frontera” eren recurrents durant els anys normals, amb aquella gentada la tensió era més que previsible, ja que la taca vermella comprimida arribava fins el mig de la plaça del Blat, que, d’altre banda, també és el lloc que li pertoca.

Jo hi era a la frontera, no a la primera fila, però si ben a prop. Aquell era el lloc del meu padrí i era una senzilla forma  de seguir el seu llegat. Ell allà, sempre tranquil però defensant un lloc digne a la plaça del Blat. No és d’estranyar, ell va estar 8 llargs anys lluitant per poder actuar en una posició igualitària en aquella plaça, on en un primer moment no se’ls hi havia deixat actuar i en un segon se’ls va arraconar a un cantó. No va ser fins l’entrada de l’alcalde Pau Nuet, ja en democràcia,  que es va pactar dividir la plaça i que cada colla actués al seu lloc, igualitàriament. No era d’estranyar, doncs, que ell hi fos allà sempre, tranquilitzant i alhora defensant allò pel qual tant havia lluitat.

No obstant, amb el pas dels anys la Joves ha acabat fent els castells més a l’esquerra per evitar un conflicte que no beneficia a ningú. Aquesta Santa Úrsula, però, no hi havia lloc per la història, ni per les reclamacions d’un lloc just. Senzillament, no hi havia lloc. La Joves no podia desplaçar-se més a l’esquerra de la plaça del Blat perquè no s’hi cabia. Molts vallencs i visitants ho poden corroborar. Arribant a plaça, vaig suposar que veient la quantitat de gent, la Vella decidiria lligar el castell més a la dreta, cap al carrer de la Cort. No obstant, no va ser així.

Pressió a la frontera, alguna paraula malsonant i una mitja hora més de diada, res més que això.  Afortunadament, la situació complicada inicial es va anar calmant sense cap incident i la Vella podia muntar el seu castell mentre la Joves retrocedia uns metres.  La gent de la Joves en aquell espai, molts d’ells amb samarreta, es van comportar en tot moment amb tranquilitat i seny. Després, la Joves, per evitar conflicte, va lligar els castells fins i tot més a l’esquerra de la seva farola, el seu lloc habitual de quadrar les estructures.

A partir d’aquí, l’habitual a la plaça del Blat. Soroll a la zona del Bruch, xerrameca  a la zona de la Joves que callava quan sonaven gralles, gent de la Joves que demanava silenci si algú parlava massa fort, i sobretot, ni una sola paraula a la canalla.

La gent que ha fet castells, pot seguir el castell pel so de la plaça, un soroll que creix quan la carregada s’apropa. I aquest soroll és una arma de doble fil, sobretot en moment de dubtes de la canalla. La plaça vol esperonar als més petits amb els clàssics “amunt” i tota mena de cridòria, sovint s’aconsegueix, però a vegades és pitjor el remei que la malaltia. Ningú ho fa, però, amb mala fe. Al rodó de la Joves, en aquells moments de dubte en que se’ns acusa de ves a saber què, hi regnava un silenci esfereïdor. No volíem condicionar en res, ni per mal, i, les coses com són, tampoc per bé.

I la diada va seguir, i vaig sentir crits i xiulets al nostre quatre de nou net, però no els hi vaig donar importància. Són coses que millor que no surtin de plaça, anècdotes que millor que no s’escampin per no deixar en mal lloc Valls davant la resta del món casteller.

La diada va acabar, l’alegria era enorme. En un moment vaig pensar en l’inici del diada i en aquella tensió que es preveia, i el que em va sortir de dins va ser: “Veus, al final no ha passat res”.

No va ser fins passades unes hores, fins i tot un dia, que em vaig adonar de tot aquell batibull de crítiques,  totalment allunyades de la realitat, de declaracions poc afortunades i, fins i tot, de testimonis de gent del públic que havia marxat de plaça per les bestieses que s’havien arribat a dir després de la caiguda del 9 de 8 de la Joves. No era un bon exemple per transmetre als seus fills sobre el que eren els castells.

Promoure l’enfrontament no fa cap bé a Valls, ni als castells. No em vull imaginar el que deuen pensar la gent que no es de cap colla, segur que se’ls hi treuen les ganes de participar en la nostra tradició. Deixem els castells en el que són, castells, i valorem i reflexionem cadascú sobre les nostres diades, dels encerts i dels errors. Donant la culpa de tot als altres, ni s’evoluciona, ni es millora ni s’és conscient del que s’ha fet bé i malament.

Anuncis

Quant a carlesheredia

Periodista, politòleg i casteller. Treballant per un periodisme amb esperit crític i compromès amb el territori i la seva gent.
Aquesta entrada ha esta publicada en Castells, Valls. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Una crònica des de la “frontera” vermella

  1. Cantimpalo Vallense ha dit:

    Cada cop que ho llegeixo se’m posa la pell de gallina. Bandidu!

  2. Andreu Galvany ha dit:

    Bastanta raó, sí senyor!

  3. Albert ha dit:

    Vagi per davant que em considero bastant neutre davant la polèmica castellera vallenca que sempre es genera sobretot per St Joan i/o Sta Úrsula. Dit això, heus aquí la meva opinió de tot plegat:

    Primer que tot, donar-te TOTA la raó del món quan dius en el teu últim paràgraf “segur que se’ls hi treuen les ganes de participar en la nostra tradició”. Bé, doncs jo en sóc un d’ells. De ben petitet era membre de la UAF i després de fer la ballada dels bestiari em vaig quedar una estona dins a l’Ajuntament. Molts de la Vella van començar a entrar i mai oblidaré el moment en què vaig sentir tota una colleta ben entrada en anys riure-li les gràcies a un que desitjava no només la caiguda de les construccions de la colla rival, sinó a més a més que patissin lesions físiques.

    “De rucs n’hi ha a tot arreu” em direu ara els de la Vella, i hi estic totalment d’acord amb tal afirmació.

    I els rucs que també hi ha a la Joves van decidir la nit abans pintar la línia i adornar-ho amb un “Puta Vella”. Que, per cert, de ben segur no va ajudar a rebaixar les tensions que ja se sabia que es viurien a plaça. Val a dir també que un breu escrit a la pàgina de Facebook de la Joves, per exemple, condemnant la pintada, no hagués estat de més.

    “I l’arrencada de cartells? I el robatori de la pancarta itinerant?” us preguntareu els de la Vella…

    I els cabassos o carretades de llenya que us envieu mutuament? I el cartell que alguns de la Vella van penjar al local de la Joves amb un cap de porc sobre l’intent de 2d9fm de la Joves al concurs del 2000?

    Conclusió: Tinc la sensació que això no acabarà mai.

    Pel que fa a la disposició de les colles a plaça, i vista la imatge adjunta a l’article, només puc que donar la raó a l’autor de l’article. Però també dir que la Vella sempre ha posat com a motiu, el pendent de la plaça, que entenc que no és favorable a l’hora de lligar la pinya. Aleshores pregunto:

    Per què hem de dividir la plaça?
    Per què no la compartim?

    Potser podríeu anar movent-vos lleugerament a esquerra i dreta tan els uns com els altres segons us toqui… o fins i tot una de les colles actuar al bell mig de la plaça (on ballen els gegants de la ciutat) i així les dues colles actuaríeu centrades respecte la façana…
    (Agraïria si algú em poqués respondre els motius pels quals això no és fa pq no em crec q jo sigui el 1r qui hi pensa en aquesta possible solució)

    Arran de la polèmica amb la canalla… sincerament no sé què pensar. Jo era a plaça i no vaig sentir cap crit dient “Avall!” sortir dels sector de la Joves… Però també és el 1r cop que sento a parlar de tal polèmica en una actuació, així que també em costa pensar que la Vella s’ho inventi (sobretot quan alguns donen noms i cognoms de qui va ser).
    Si realment va venir d’un casteller de la Joves: Vergonya! Tan per ell com pels castellers del seu voltant per no increpar-lo (suposant que no l’increpessin, que també em sorprendria si no fos el cas).
    Si, en canvi, va ser un simpatitzant de la Joves, doncs aleshores aquí ja no s’hi pot fer res. Suposo que és comparable al típic carallot que crida “fill de puta” a l’àrbitre en un partit de futbol.

    Dit això, només afegir que estic orgullós de ser vallenc i veure com dues colles fan construccions de tal magnitud, tot i la vergonya aliena que de vegades sento davant tan absurdes disputes

    • Albert G ha dit:

      Amén!

    • carlesheredia ha dit:

      Moltes gràcies Albert per la resposta, interessant i argumentada.

      Deixa’m, però, respondre’t algunes coses.

      -D’acord amb el que dius del que es va escriure a la plaça del Blat. Tot i que no es pot ficar a tothom al mateix sac, i més en coses que fan unes poques persones o fins i tot una sola persona, allò no va estar bé. A la Colla ja s’han pres mesures perquè no torni a passar.

      -Sobre el tema de la plaça, la proposta que aportes es molt interessant. Aquesta proposta es va fer en el seu dia, així com també la d’actuar cada any una colla a cada costat. I justament va ser rebutjada per una sola colla, la que per fets consumats ja actuava al mig. Logísticament, en diades menors (Firagost, 10s i fins i tot Sant Joan) seria viable, però amb la gentada que hi havia per Santa Úrsula, ho trobo molt complicat.

      -El tema de la canalla, si t’hi fixes, ha anat perdent força aquests dies, segurament perquè molta gent veu que no s’aguanta per enlloc. Amb la cridoria que hi havia a plaça, era impossible que la canalla arribés a sentir alguna cosa que digués algú de la Joves. I si ho hagués fet, ho hagues sentit tothom del nostres, i nungú va sentir res.

      És molt perillós donar noms i cognoms, i amb una cosa tant hipotética i irreal com aquesta. El “un m’ha dit, que l’altre li ha dit, que li havien dit que li semblava que tal persona havia fet això” no s’ha de fer, i menys en una cosa que pot portar fins i tot a episodis de violencia.

      Salutacions i moltes gràcies,

    • Cigalero ha dit:

      Sembla que estiguis molt informat Albert, però el teu, com aquest, és un comentari anònim. Això fa que perdi pes i credibilitat.

      • Ferran Andreu ha dit:

        El sol fet que el lector conegui d’on o de qui prové una opinió, ja fa que aquest se la llegeixi amb cert escepticisme… com sembla ser el teu cas “Cigalero”. Creus que li aporta més credibilitat el fet que l’Albert et digui els seus nom i cognoms? o simplement et serviria per poder jutjar de quin peu calça?

        Heus aquí un (crec que prou bo) consell: Intenta llegir-te articles sense saber qui els escriu o on han estat publicats… Et sorprendràs quan te’n adonis que en més d’una ocasió estaràs d’acord amb articles publicats a La Razón, l’ABC o l’AS (per moltes arcades que et vinguin només de pensar-hi). A mi em passa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s