Un circ a l’espanyola

Cartells estripats per terra i pancartes amb poca pinta de ser sostenibles omplint les viles i ciutats. No hi ha a res més a dir, estem en plena campanya electoral. Tot i que aquests dies intento desconnectar de la campanya espanyola –sí, mal que pesi a alguns, és espanyola-, d’alguna manera o altre acabés rebent informació d’aquest gran circ que cada 4 anys munta l’Estat espanyol. Fins i tot sembla com si pintéssim alguna cosa, fins i tot si deixem de banda el tema de les grans corporacions, transnacionals i organismes internacionals que ningú vota i són els que acaben decidint les grans qüestions econòmiques i mediambientals. Doncs això, sembla com si els catalans decidíssim alguna cosa en aquest gran circ bipartidista espanyol. Però fas números i veus que no, que encara que tots anéssim a una, la sagrada Constitución postfranquista continuaria sent immodificable, no podríem decidir lliurement el nostre futur com a poble i hauríem de seguir menjant-nos governs a torns del PP i del PSOE. Llavors, de què ens serveixen aquestes eleccions?

Ara és quan toca exprimir-nos el cap i treure l’entrellat sobre si són estratègiques o no per Catalunya. Aviam, sempre hi hauran els que diran: no és el mateix el PP que el PSOE. No clar, aquests darrers anys ens ho han demostrat sobradament. Amb…amb…a sí, amb les maneres. Vindria a ser que uns ens la foten i ens ho diuen a la cara i els altres ens la foten, se n’amaguen i amb un somriure sorneguer de tant en tant ens fan la pilota. Doncs que voleu que us digui, encara no tinc tant autoodi per votar als meus propis botxins. Però el cas del PSOE és encara més greu, com pot ser que un partit porti un munt d’anys que en comptes de fer propostes faci campanyes on només s’alimenta de la por al llop, de la por al PP? A quins nivells de mediocritat política hem arribat? Però a sobre, si li sumem al Rubalcaba (RuGALcaba com deia una pintada mig esborrada a Valls), el dur i espanyolíssim ministre d’Interior, i atenció, la cap de llista catalana, la Chacón, la cosa arriba a nivells estratosfèrics. “Esforç i justícia social” diu, només li faltava aparèixer als cartells vestida de militar, amb la cabra de la Legión i amb metralleta en mà voltant per Líbia o Afganistan –per cert, en això no hi ha retallades?-.

I ara bé quan ens maten. Que faran els partits catalans? Doncs au, tots a veure si  poden treure’n alguna cosa. I seguir amb allò de anant pidolant, a veure si ens donen tal concessió o una engruneta més que ens permeti seguir ben lligats a Espanya. O ull, fins i tot un Ministeri! Peix al cove, i a seguir espoliant-nos i retallant drets. Però encara és més greu el paper dels partits independentistes que es presenten. És a dir, que n’esperen treure? Esperen influir en les decisions, seguir regatejant i pactant pressupostos espanyols made in ERC? I si no és així, que resulta que fem a Madrid? Que no ho veuen que mai podrem exercir la nostra voluntat com a poble des del seu Congreso? El fet, però, és que els partits convencionals són una maquinària, una menjadora, que necessita presentar-se a les eleccions sense cap reflexió prèvia, només pel fet de cobrar els ingressos per escó i vot emès. Això és tot. I fent això hem desaprofitat una ocasió històrica per fer un acte valent i rupturista,  dir un “No!” ben alt i fort i aconseguint que cap partit independentista fos present a les eleccions espanyoles.

Així doncs, jo ho tinc ben clar. No penso anar a votar! I ara ve quan surten aquells tòpics de: “Si no votes, després no et pots queixar”. Doncs no! Hi ha moltes maneres de fer política, de lluitar pel que creus, de construir alternatives i de treballar pel país més enllà que votar cada quatre anys, i, sobretot, més enllà de votar en un Estat que no em pertany i no em deixa exercir els meus drets. Penso treballar a casa meva, amb la meva gent, pel meu país i també per un món més just. Però el 20N no participaré en el seu circ. “Després dels que ens va aconseguir votar, ara va i no ho feu”, aquí l’altre gran tòpic que se’ns adreça sobretot als joves. Doncs la resposta és ben clara, si ho haguéssiu fet bé, si haguéssiu trencat amb el franquisme en comptes d’acceptar una reforma, un cap d’Estat escollit a dit per Franco i una Constitución sota amenaça militar, ara no estaríem pas així.

I els resultats, que siguin els que vulguin, se me’n refoten.  Malauradament sempre reben els mateixos i els més desafavorits, però només tinc un desig electoral,  i és que si hi ha d’haver més terratrèmols, en comptes de que pateixi la pobre gent de Llorca o el Kurdistan, el proper que  sigui amb epicentre únic i concentrat al Congreso de los  Diputados durant el debat d’investidura. “ Se levanta la sesión!”.

Anuncis
Publicat dins de Països Catalans, Política | 3 comentaris

Amb unitat, el futur és Joves!


Som-hi! En una colla és important que hi hagi diàleg, i com més obert i constructiu, millor! Per això, després del bon article del nostre company de la colla Josep Maria, m’he llençat a escriure algunes idees que fa temps que em ronden pel cap per millorar la nostra colla, la Joves Xiquets de Valls.

Vull parlar del futur, perquè és el que ens interessa, perquè vull construir. No serveix de res remoure un any que, sens dubte, és  per oblidar. Cal doncs, aprendre dels errors, i calen sobretot, canvis. I canvis més profunds, a part de les simples persones que gestionen la part tècnica. Cal, sobretot, un canvi de mentalitat, de compromís, de manera de veure els castells. I és que això de fer els castells “per collons”, sense assajar o assajant un dia a la setmana amb la copa i el cigarro en mà i fent quatre provetes, ens ha portat a una irregularitat extrema i a dependre de ben poques persones per a pujar, sent molt vulnerables a les baixes o absències. I llavors hi ha els que diuen “hem de fer castellers nous”, molt bé, sí, però la pregunta que ens hauríem de fer tots i totes és: “com els hem de fer aquests castellers de tronc nous?” . I el que està clar és que amb  assajos de canalla amb poca gent on només podem fer com a màxim castells de sis i sense cap assaig general complementar-hi on fer proves, és impossible! No podem deixar tota la feina per divendres, no hi ha temps material per a tant.

I fer castellers de tronc nous no vol dir prescindir dels grans castellers de tronc que ara tenim. És més, són precisament ells qui han d’ensenyar a aquestes noves persones la tècnica i rauxa necessària. Fer castellers nous i mantindre el compromís dels d’ara no ha de ser pas una dicotomia. És més, el compromís durant tant i tants anys d’aquestes persones és digne d’admiració. I veure com molts d’ells han passat de ser aixecador a terços, és també un símbol de la grandesa i la història de la nostra colla.

Així doncs, cal encarar el futur entre tots, amb unitat, per fer encara més gran la Colla Joves. Tots formen part d’aquesta colla i tots i totes som necessaris. Així doncs, els nous i antics castellers, la gent de tronc i de pinya, els grallers, els simpatitzants… tots hem d’anar a una. I hi hem d’anar-hi encara amb més força l’any que ve, un any clau, importantíssim. L’any que ve anirem a Sant Fèlix i a tots els grans compromisos, n’estic segur. Ens mereixem i ens donaran un any de confiança. Ara bé, una mala temporada l’any que ve, any de Concurs, pot ser el cop definitiu. No ens podem permetre això de “fer un pas enrere”. Si l’any que ve la colla no s’alça, perdrem bona part de les diades grans i la Joves pot entrar en caiguda lliure. No ens ho podem permetre. Per això, l’any que ve hi ha d’haver un cap de colla potent i de consens, amb el suport de tothom, i amb una junta potent i unitària. És imprescindible. Ens la juguem.

I ara venen algunes de les meves humils propostes de cara a millorar el treball i l’eficàcia de la Colla Joves:

-Fer dos assajos generals a la setmana: Canviar, a més, les dates dels assajos de canalla. Hem de deixar dies lliures a la setmana pels castellers perquè puguin compaginar la vida familiar, així, no podem, per exemple, fer assajos generals dos dies seguits: dijous i divendres. Per tant, jo proposaria fer assaig de canalla dilluns, amb els nens encara actius del cap de setmana i treballant amb menys gent, assaig de canalla dimecres a les 7 i a les 8 i posteriorment assaig general fins les 10. Aquest assaig serviria per fer proves i treballar els troncs i provar castellers nous. Quan algun d’aquests castellers nous estigui preparat, saltaria a l’assaig de divendres, on les proves han de ser definitòries i encarades als castells que s’han de fer el cap de setmana i en un mitjà termini. Els dies previs a grans diades, també s’assajarien folres (i manilles, que coi!). Divendres, assaig general com fins ara.

Tenir una estratègia planificada i un calendari competitiu: Sens dubte, unes de les mancances d’enguany.

L’equip de canalla ha de ser potent, i el cap de canalla ha d’assumir responsabilitats i mantenir la moral dels més petits.

La vida social a la colla s’ha d’impulsar: S’ha de promoure fer més us del bar, que sigui un lloc de trobada diari. Amb la nova junta administrativa la cosa ha millorat, però necessitem organitzar més actes i amb finançament. Quan la situació econòmica estigui sanejada, després d’uns anys de descontrol, s’han d’impulsar actes de trobada i d’expansió que són imprescindibles per fer colla i cridar gent nova a la colla (sopars, paelles després d’assajos especials, concerts, actes a l’aire lliure, instal·lacions al local…)

Aquestes són només algunes idees, opineu i digueu la vostra, i sobretot, dialoguem i construïm la Joves del futur.

Visca la Colla Joves Xiquets de Valls!

Publicat dins de Castells | 22 comentaris

Santa Tecla gloriosa

Fins a tres colles es plantegen castells de gamma extra en una diada en què no hi haurà la Joves

Tarragona exercirà aquest dissabte de capital castellera amb una diada del primer diumenge de festes que es preveu més espectacular que mai. I és que fins a tres colles podrien alçar-hi castells de gamma extra i l’altra, els Xiquets de Tarragona, està en un dels moments més dolços de la seva història. La diada, però, ha tingut la seva prèvia aquesta setmana amb la renúncia de la Joves de Valls a participar-hi pel fet de no poder oferir el que la diada es mereix. Sens dubte, un gest que encara fa més gran la cita d’aquest diumenge a la plaça de la Font.

Un dels punts d’atenció més importants serà la Jove de Tarragona, que tot fa preveure que tornarà a intentar el cinc de nou amb folre. Diumenge passat van col·locar-hi sisens a assaig i les proves van en la bona direcció. La possible estrena dels liles amb els gamma extra aniria acompanyada del tres i el quatre de nou folrats.

L’altra colla de la ciutat, però, també té un programa de màxims, on fins i tot no descarta provar la tripleta. Tot i així, el quatre de nou folrat depèn dels darrers assajos i se’l podrien reservar per a la diada tradicional. El que sí que anirà en cartera és el cinc de vuit i el tres de nou amb folre.

La Vella de Valls també serà a Tarragona i no es quedarà pas curta. L’actuació bàsica serà el tres i el quatre de nou folrat i com a tercer castell podria anar-hi el nou de vuit o, fins i tot, construccions com el dos de nou amb folre i manilles o el cinc de nou folrat.

Continua llegint l’article aquí

Publicat dins de Castells | Deixa un comentari

Una altre diada sense tu

La diada és a tocar i m’encantaria trobar-t’hi  pels carrers de Barcelona cridant plegats per la justícia social i la llibertat de la nostra terra i la nostra gent. Malauradament sé que no podrà ser i sé que és molt probable que això no ho puguis llegir, com tampoc vaig poder fer-te arribar al moment, tal com et vaig prometre en aquella sala gris, que al teu poble i a tots els Països Catalans estem avançant. Que alguna cosa es mou i que, com ja deus saber, l’Esquerra Independentista va tenir uns resultats espectaculars a les eleccions municipals. Encara que et costi de creure, quan tornis segur que et trobaràs la teva terra molt més a prop de la llibertat!

M’ha sorprès i m’ha agradat molt que hagis tret un bloc. Permetem que pengi una de les teves entrades al meu, perquè, “cabronàs”,  m’has emocionat!

Endavant Roger i una abraçada ben forta!  Ànims i sàpigues que aquí t’esperem per recórrer els racons del país, per continuar lluitant, per repetir aquelles nits de festa i per riure molt, moltíssim, com sempre solíem fer.

Records a tota la gent d’Irlanda, i sobretot als nostres amics. És molt gran tot el que estan fent! Endavant i no et desitjo ni fermesa ni valentia, i és que sempre les has tingut i sé que en aquests moments les tens i les tindràs més mai.

Fins aviat amic!

Extret del seu bloc:

“Som a tocar de l’11 de setembre, la diada. Serà la segona que passaré a la presó i lluny dels i les meves, i del país.

Aquest cop no em posaré nostàlgic: el primer que has de desterrar a presó son les emocions frívoles. Aquí dins sòn l’avantsala de la melancolia, i aquesta deixa pas, sense adonar-t’en, a la tristesa. I aquesta a la depressió: la presó es un tobogan emocional al final del qual, amatent, hi ha sempre el suïcidi: cal ponderar i ser mes fort que una roca. Has de vèncer, sempre i a cada moment.

Per això, aquest cop només recordaré.
Recordaré, mare, que em perdré també l’aniversari de la Júlia per segon any. És tant petita que només em coneix per foto.
Recordaré, mare, el pare, a qui la salut ha traït però que continua fort i íntegre.
Recordaré, mare, els germans. La gran ja és mare. El petit, eixerït, vol menjar-se el món.
Recordaré les àvies, mare. La pell de les mans arrugada. La mirada desperta. Recordaré, mare, com aquell dia em miraves quan vas veure’m enmanillat i escortat per aquells dos homenots. Recordaré com aquell jutge altiu parlava i jo no l’escoltava, us mirava a vosaltres, cercant el més mínim indici de debilitat.
No el vaig trobar.

Recordaré, mare, com en dies com aquest penjàvem la senyera estelada al balcó i jugàvem a comptar les dels veïns. Cada any veiem més. Ens enganyavem.
Recordaré com al capvespre cridavem “Independència”. Oblidavem que seguiem ocupats. Érem feliços.

Recordaré, mare, les flors als peus dels patriotes: les quatre barres i l’estel als balcons. La tornada castellera. L’anxaneta entremaliat. les gralles.
Els segadors, el puny alçat. El fulard lligat al canell.

Recordaré, mare, i en cas que m’en començi a oblidar, giraré la vista vers el mur de al cel·la. Gris i compacte. Una foto. Una de sola.
Hi sou tots, quatre generacions. M’exorteu a no defallir i premeu les quatre barres amb el puny, com aquell qui no vol deixar escapar la seva ensenya.

Recordaré, llavors, que heu patiti, heu plorat, heu cridat, heu maleït aquell jutge prestiberià i els barrots que ens separaven. Recordaré que heu cridat contra la injustícia i ningú us ha escoltat.

Despertaré, llavors, i recordaré que avui es 11 de setembre i jo només estic mirant fixament la paret de la cel·la.
Però el missatge ja estarà enviat, la decisió presa i la connexió establerta. Jo estimo la meva terra, destesto la injustícia. Admiro els i les meves.
La meva terra sou vosaltres. I vosaltres sou la meva terra.
Per això, en uns dia com avui, només us hauré dit: “No defalliu”.
Espero que quan mireu les quatre barres i l’estel hi veieu el meu missatge.

Una abraçada a tothom i bona Diada.
Visca la terra, “

Publicat dins de Països Catalans, Política, Un món per guanyar | Deixa un comentari

Una sentència que fa aigües

Els Països Catalans sempre han estat una terra de pas, de parada i fonda i d’intercanvi de cultures. El nostre país d’avui  i la nostra manera de ser no s’entendria sense tot el que ens han aportat els nouvinguts que un dia o un altre van fer cap en aquest petit racó de món. Grecs, fenicis, la important migració occitana fins al segle XVIII o els tants i tants catalans d’arrel andalusa o amazigh  que ara viuen entre nosaltres, han format i formen part de la nostra riquesa cultural. I la llengua catalana sempre ha estat la porta d’entrada a aquest país, allò que ens fa ser un mateix poble, la llengua pròpia i comuna que ens dóna cohesió enmig del batibull de centenars de llengües que avui en dia es parlen pels carrers. La llengua catalana és, doncs, el fenomen de cohesió d’un poble integrador de mena. I és que mentre a bona part del món els nouvinguts mai deixen de ser considerats estranys, a casa nostra només falta que es digui una frase en la nostra llengua per esdevenir un catalana més, sense retrets i amb total admiració. Som així i n’estem orgullosos, i tenim una capacitat integradora que fa molta por als que des de fa 300 anys només tenen un desig: fer-nos desaparèixer com a poble i acabar amb la nostra llengua i cultura. Sempre ho han intentat i ho seguiran intentant, tant si ho fan vestits de soldats borbònics, de dictadures militars, de jutges del Tribunal Suprem  o es vesteixen de cabretes denunciant una fantasmagòrica “discriminación del castellano” i parlant de tolerància i convivència.

Després d’haver-ho intentat de totes les maneres i veient que hem restat ferms a tota mena de càstigs, guerres o tortures, la seva estratègia actual és molt més sigil·losa i subtil. Enmig de l’actual globalització i uniformització, i aprofitant les onades migratòries que provoca l’injust repartiment de la riquesa, tenen clar que han d’acabar amb el nostre model integrador que ha funcionat durant tant anys. L’objectiu, a més, és atacar directament la nostra línia de flotació, el model d’immersió lingüística, un model d’èxit admirat arreu del món però molt molest pels interessos de l’imperi i l’espanyolisme més acèrrim. Així s’explica doncs els recursos presentats per unes poques famílies  perquè el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament català, i també el suport mitjançant les sentències del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a aquesta causa tan espanyolíssima.  Volen trencar la cohesió i el model social català, i no els hi ho podem permetre. Així doncs, ara és moment de mobilitzar-nos en defensa de la nostra llengua i cultura, aprofitant encara més el proper diumenge 11 de setembre i demostrant que, com sempre, continuem donant la cara pel nostre poble , la nostra cultura i la nostra gent.

És molt important també donar suport a la comunitat educativa i a totes les institucions perquè no apliquin en cap cas les sentències que vagin contra  la llengua comuna i el model de convivència. Però s’ha d’anar més enllà, i és que quan atacs més haurem d’aguantar? Quin serà el pròxim? Si no ens volen entendre, si no ens deixen decidir, no tenim més sortida que la independència i començar de bell nou un camí sense submissió, ni sentències ni haver de demanar permís per tot.

I a aquests que es vesteixen de tolerants i defensors de llengües oprimides, com un castellà a Catalunya segons ells en perill, que facin un tomb pel País Valencià, on molts nens han demanat ensenyament en català i no hi ha prou places, o que passegin per la Franja i la Catalunya Nord, on per no tenir, no tenen ni aquesta opció. Però bé, amb això no farien punts ni sortirien a Intereconomia. La hipocresia té aquestes coses.

Publicat dins de Països Catalans, Política | Deixa un comentari

Catedrals a Torredembarra

Xiquets de Tarragona i Vella de Valls descarreguen el cinc de vuit en una diada de Santa Rosalia que es torna a quedar sense castell de nou FUTUR · Els Nois de la Torre repeteixen la seva millor actuació de la temporada

No hi ha hagut castell de nou, però Torredembarra va quedar ben satisfeta dels castells que es van veure ahir al migdia a plaça. Hi destaca, per la seva projecció, el paper dels Xiquets de Tarragona, que van tornar a descarregar un molt bon cinc de vuit, i enguany ja en sumen dos. La catedral va anar acompanyada del tres i el quatre de vuit, trencat amb els rumors d’un possible tres de nou matalasser en la diada de Santa Rosalia. De ganes i camises no en faltaven, però el cap de colla ratllat, Roger Peiró, va decidir no estirar més el braç que la màniga i continuar treballant pas a pas. Un entrebanc amb el castell de nou podia complicar una Santa Tecla que cada cop és més a prop i que els Xiquets volen brodar. Tot i així, Peiró es va mostrar ben cofoi que la colla demanés aquest castell i confia que aquestes ganes serveixin per poder portar a les dues diades destacades de la festa major tarragonina castells com el cinc de vuit, el tres de nou, el dos de vuit i el quatre de nou.

Continua llegint la crònica aquí

Publicat dins de Castells | Deixa un comentari

Igualada es posa morada

Els Moixiganguers carreguen el seu primer carro gros de l’any

Minyons descarrega un dos de vuit i carrega el pilar de set en la seva tornada a plaça mentre Xiquets alça dos castells de vuit en plena ressaca de Sant Magí

Tornen a ser de vuit. Moixiganguers d’Igualada va poder revalidar ahir al migdia en la seva festa major l’èxit aconseguit l’any passat amb el quatre de vuit. Una feina gens fàcil, ja que amb força baixes respecte a la passada temporada, els de la camisa morada van haver de crear una alineació amb castellers nous. El treball i l’aposta, però, va sortir gairebé brodada, ja que amb confiança i a primera ronda, van alçar un quatre de vuit que es va carregar sobradament. Els nervis, però, van jugar una mala passada i el castell es va trencar sense gairebé avís a la baixada de la canalla. L’èxit es va completar amb el cinc i el tres de set per sota, firmant la segona millor actuació de la seva història. Nit llarga i morada a Igualada.

A la festa major de la capital de l’Anoia també s’estava pendent de l’esperat retorn a plaça dels Minyons de Terrassa. Els malves no van defraudar ningú, i tot i deixar de banda fins al cap de setmana que ve els castells de nou, van alçar tres castells de vuit clavats. Cal destacar el dos de vuit i el pilar de set folrat que volen alçar un pis més d’aquí a 8 dies per Sant Fèlix. Si bé en el primer van fer gala del seu domini i el van descarregar sense problemes, el pilar de set d’ahir va quedar en carregat. El folre i el terç no van acabar de quedar ben lligats i amb un pilar un pèl girat, va cedir a la sortida de l’enxaneta. Aquest contratemps, però, no afecta la valoració positiva del retorn malva ni tampoc als plans de Sant Fèlix. Uns plans que s’hauran d’acabar d’aclarir aquesta setmana, ja que a part dels dos castells emmanillats, treballen de valent el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar. Això promet.

Llegeix la resta de la notícia aquí

Publicat dins de Castells | 1 comentari

De Sant Magí a l’Índia

Els castells de nou seran presents a Tarragona, al barri de Gràcia, a Igualada i, fins i tot, a Bombai

Construcció conjunta a Vilafranca l'any 2006

A l’espera de la traca final, aquest mes continua farcit de castells de nou, fins i tot a llocs gens habituals.

La llarga jornada començarà ja divendres amb tot un clàssic: Sant Magí. A la plaça de les Cols, Jove i Xiquets s’enfrontaran en el derbi d’agost acompanyats dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i dels Xiquets del Serrallo, que lluitaran per ampliar la gamma de castells de set. Les dues colles grans de la ciutat, però, es batran amb els castells de nou. La Jove de Tarragona és la que arriba en millors condicions en aquesta diada, tot i la darrera caiguda de tres de nou a la diada del Cós del Bou. Els liles, però, confien que aquesta ensopegada no els ocasionarà cap problema i mantenen el triplet com a objectiu. Per la seva banda, els Xiquets posaran tota la carn a la graella, i és que volen estrenar fins a tres castells: el cinc de vuit, el dos de vuit i el tres de nou amb folre.

Continua llegint la notícia clicant aquí

Publicat dins de Castells, Països Catalans | Deixa un comentari

La darrera crònica d’El Punt

Diumenge serà un dia ben especial pel món casteller, i no només pels castells de gamma extra que promet la diada de Les Santes, sinó també perquè el diari de referència casteller, El Punt, farà la seva darrera crònica d’una diada castellera.

Sense cap mena de dubte, El Punt ha estat el mitjà que ha bolcat més esforços i ha fet una cobertura més àmplia de l’actualitat castellera. Encara recordo com de ben petit esperava i fins i tot col·lacionava El Punt Casteller, un extens suplement setmanal, el més gran que hi ha hagut mai d’actualitat castellera. D’aquella publicació, el més semblant a un “Mundo Deportivo” casteller, es va evolucionar cap a unes prèvies de divendres més reduïdes però amb un espai destacat dins dels suplements Punt de Festa i finalment al Sortim, coincidint amb les primeres crisis de la premsa escrita. L’important paper que se l’hi ha donat a la informació castellera dins del diari  si no ha variat ni un centímetre en les darreres dècades. Un mínim d’una plana setmanal de recull del cap de setmana i unes cobertures molt àmplies de diades clau com Sant Fèlix o un diari on es parla pràcticament només de castells l’endemà del Concurs en són l’exemple. L’espai dedicat als castells, a més, mai s’ha relegat a un lloc secundari, sinó que ha ocupat sempre les planes més destacades i fins i tot la portada amb força freqüència.

També cal destacar l’enfocament de les notícies, centrant-se en les diades grans i la rivalitat, però també donant veu a les fites de les colles mitjanes i petites, intentant fer sempre un resum complet del cap de setmana més enllà de cobrir una diada en concret i fer el possible per publicar les fotografies d’aquestes petites grans gestes en el mateix diari o al Punt de Festa-Sortim.

Diumenge doncs, escriurem la crònica amb un pèl de nostàlgia però també contents d’haver format part d’aquest mitjà conjuntament amb altres companyes i companys periodistes castellers. Serà la darrera crònica d’El Punt, però el projecte continuarà endavant, i és que el dia 31 de juliol sortirà a la llum El Punt Avui.  El Punt doncs, renaixerà amb força i la seva aposta pels castells també, amb més espai dedicat per a la nostra activitat.

Fins sempre El Punt, benvingut El Punt Avui!

Publicat dins de Castells, Països Catalans | Deixa un comentari

Nerviosisme a primera línia de foc

El foc vist des del nucli urbà de Picamoixons

Tarda tensa, la que es va viure ahir a la Riba. Sobretot per als treballadors de la paperera i els veïns de la part més elevada del poble, que van veure com el foc arribava a 150 metres de les seves cases. Però l’ensurt més important se’l van emportar la setantena de persones, la majoria nens, que s’hostatjaven al refugi Almogàvers i cinc persones més que ho feien al dels Massets, situats tots dos ben a prop del punt d’origen de l’incendi, a tocar de la carretera que porta de la Riba a Farena i lloc de pas habitual de banyistes, escaladors i dels que carreguen bidons i bidons d’aigua de la font de la Cadireta.

La calma tensa no va tardar a arribar a la Riba, ja que a mitja tarda el vent, tot i que descontrolat, va tendir a bufar en direcció als pobles d’Alcover i Picamoixons. La pilota calenta es desplaçava de lloc i les primeres conseqüències eren el desallotjament del polígon de les Roques Vermelles

Flanc de Picamoixons just abans de pondres el sol

i dels nuclis de la Plana i Mas Gassons. El fort vent convertia l’incendi en altament perillós, alhora que els veïns de Picamoixons manifestaven la seva preocupació per l’evolució de l’incendi. Entre aquests veïns preocupats hi havia alguns treballadors de les dues papereres, que cada cop tenien les flames més a prop. Al final del dia, doncs, es dibuixaven dos flancs, un que avançava cap a Alcover i un que baixava cap al Francolí en direcció a Picamoixons, ja a tocar de les papereres. Mentrestant els bombers remullaven les bales de paper i defensaven a tota costa diferents masos del terme d’Alcover.

A Alcover, a més, hi havia preocupació per les conseqüències que l’incendi podia tenir per a una industria química del municipi. En tancar aquesta crònica, amb el vent revifat i sense mitjans aeris, la nit es preveia d’allò més llarga.

Les papereres amenaçades i els Bombers ruixant les bales de paper

 
 
 
 
 
 
Publicat dins de Succesos, Valls | Deixa un comentari