“Veure la palla als ulls dels altres i no la biga dins el seu”. Aquesta dita tant nostrada ha estat el primer que m’ha vingut al cap després de llegir l’article de Xavier Brotons anomenat “Forofisme” historiogràfic. I és que acusar als demés de fanatisme o “forofisme”, tal com ell anomena aquesta pretesa falta d’objectivitat, no és tan fàcil com sembla. D’una banda, l’objectivitat total no existeix, tal com apunten totes les diferents teories de la comunicació i la historiografia. De l’altre, per acusar amb aquesta vehemència, aquesta objectivitat s’ha d’haver practicat en el major grau possible, i tant la trajectòria d’alguns articles dels darrers anys d’en Xavier Brotons, com el fet que només acusi de “forofistes” als d’una banda, mentre aplaudeix sense miraments als de l’altre, em fa dubtar que això sigui així.
Abans de seguir, però, volia dir la meva també sobre el llibre “Els primers castellers (1813-1851)” d’en Joan Climent. Tal com en Climent va dir en la presentació de llibre, aquest expressa una tesi. Com també és una tesi que els castells van néixer al 1801 o al 1805. Així, doncs, cap és sagrada i totes són obertes a la crítica i a la interpretació. Totes i en la mateixa mesura. La d’en Climent la trobo interessant perquè tracta la que segurament és la gran incògnita que queda per resoldre, que és saber quan van néixer el que avui coneixem com a castells. Així, tinc els meus dubtes en considerar com a inici dels castells el fet que una colla de Ball de Valencians faci un pilar i estructures pròpies d’aquests balls a Valls, en canvi podria trobar més lògic que aquest inici sigui el moment en que aquestes colles de Ball de Valencians evolucionen en la forma de muntar les estructures fins arribar al que avui ja coneixem com a castells.
Abans del segle XIX, molt abans que a Valls, ja existien colles de Ball de Valencians a molts llocs de la Catalunya Nova, i aquestes sens dubte que van bastir pilars i estructures pròpies. El fet diferencial de Valls, doncs, no és que hi actués una colla de Ball de Valencians i que com si trepitgessin un terreny sagrat, allò que feien es convertís per art de màgia en castells, sinó l’evolució que va tenir el Ball de Valencians en aquesta vila.
Així doncs, Climent teoritza, amb un bon fons documental, sobre aquesta evolució i afirma que la Colla dels Menestrals va ser la primera en passar dels “sostres de gent” propis del Ball de Valencians, als pilars de persones, és a dir, el que avui coneixem com a castells. El renom de Josep Batet “el casteller” i la seva condició progressista, tenint en compte que els canvis tenen tendència a venir més aviat dels sectors progressistes que dels conservadors, són factors que reforcen aquesta idea. Ara bé, com a tesi que és i amb la poca documentació que es conserva d’aquella època, mai arribarem a saber amb certesa absoluta si realment va ser així, com tampoc sabrem mai amb certesa si el que es feia al 1805 ja eren castells o si potser va ser la Colla dels Pagesos la precursora del gran canvi en les estructures del qual hem fet esment. Així doncs, tant la Colla dels Pagesos com la Colla dels Menestrals, tenen el mateix dret a considerar-se colles deganes del món casteller i, evidentment, els investigadors en temàtica castellera a defensar-ho.
I sobre el fanatisme de Climent, vull apuntar que fins i tot arriba a perjudicar els interessos de la Colla Joves quan retarda la data de fundació de la Colla dels Menestrals –o Colla Joves- fins al 1813, quan el 1805 aquesta colla ja estava documentada. Així doncs, reafirmant-se en la seva teoria que diu que el que es feia abans encara no eren castells, arriba a situar l’origen de la primera colla castellera uns quants anys després.
Sempre he cregut que totes les tesis s’han de tractar amb respecte i totes s’han de posar en dubte per igual. I evidentment, ningú pot parlar de certesa absoluta quan encara existeixen molts dubtes. Però no només en Climent, sinó també els altres treballs a qui Brotons si que els hi dóna el do de la certesa. Justament el mateix que critica del llibre “Els primers castellers”.
Així doncs, no es pot negar amb rotunditat que a l’anomenat “Meravellós trienni casteller”, del 1851 al 1853, es els castells de nou es fessin nets, ni tampoc que en cas de fer-se folres, serien més semblants al que avui consideraríem ajuts o puntals, tal com defensen diferents estudiosos.
I tractant altres temàtiques de l’article de Brotons, l’autor torna a carregar posant en dubte l’evolució històrica de la Joves de Valls, amb un èmfasi en el final de la frase, sense argumentar-ho en cap moment. Aquest to irònic es destapa encara més quan parla de la filiació política de la Colla dels Menestrals (liberal) i la Colla dels Pagesos (absolutista), on per cert, és un tema on si que hi ha consens entre l’historiografia castellera. És veritat que Climent fa apologia de les idees liberals en aquella època, però està en tot el dret de fer-ho. Un altre persona, d’acord amb les seves preferències politicosocials, podria considerar justament que els papers de “bons” i “dolents” dels que parla Brotons, fossin intercanviats. Sigui com sigui, això no és motiu de burla, sinó de decisió personal.
No em vull allargar més, ni tampoc vull acabar dient que defenso cegament la tesis d’en Climent, ja que no és així. Però això sí, la tinc en compte i la valoro positivament, com també ho faig amb les altres. Perquè oposar-se totalment a una tesi, i amb certa agressivitat, no és pas sinònim d’imparcialitat, sinó d’una absoluta presa de partit.
El bloc d'en Carles Herèdia 