Francis Ghilès debat entorn les desigualtats i la conflictivitat al nord d’Àfrica i el Sahel

azawad victoryL’investigador del CIDOB i expert en el món àrab va participar dimarts 19 de març en una conferència sobre la guerra de Mali i la intervenció francesa organitzada per l’associació d’estudiants Unanimun a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Ghilès va relacionar la creixent conflictivitat amb les desigualtats agreujades per la liberalització econòmica, així com també amb la incapacitat europea per planificar a llarg termini les relacions internacionals i les polítiques de cooperació.

mali-scindeLa guerra de Mali s’ha de situar en el context d’un Estat malienc sense capacitat per exercir el control i la part nord, l’Azawad, de majoria tuareg, tècnicament independent i en guerra interna entre el secular Mouvement National de Liberation de l’Azawad (MLNA) i grups islamistes liderats per Ansar Dine, amb vincles amb Al-Qaida del Magrib Islàmic. La millor posició d’aquests últims i la seva ofensiva cap al sud, amenaçant la capital del país, va obligar l’Estat malienc a demanar ajuda internacional, especialment a França, la seva antiga metròpoli.   Ghilès, expert en els països àrabs i mediterranis, i col·laborador en aquests afers dels principals mitjans de comunicació internacionals, va evidenciar l’alta conflictivitat que es viu en aquesta regió, i també en el Sahel, que s’ha convertit en un refugi per a grups armats i narcotraficants.

Justament per Ghilès, aquest poder informal, format per grups heterogenis, que van des del gihadisme fins a narcotraficants, està creixent de manera exponencial i amenaça al capitalisme i els seus estats. Segons l’investigador del CIDOB, l’hegemonia dels Estats d’Unitats d’America, que va precedir la del Regne Unit, cada cop s’està posant més en dubte i ja no té el poder que va tenir en el període del 1945 al 2008. Tants les noves potències com Xina o la India, com aquest mateix poder informal i el diner negre, tenen cada cop més influència en l’economia global, i van guanyant pes davant uns EUA i una Unió Europea en situació de crisi econòmica.

Per Ghilès la situació de carreró sense sortida que es viu al nord d’Àfrica té l’antecedent en l’augment de la desigualtat que hi va haver en el període 1990-2010, no només als països àrabs, sinó també al sud d’Europa, a causa de la liberalització econòmica. Assegura, però, que ningú ho va voler admetre i no hi va haver debat, creant una radiografia falsa del que passava realment a l’Europa del sud i a l’Àfrica del nord. El Procés de Barcelona, que havia de servir per establir una política de cooperació i relacions internacional en l’àmbit de la Mediterrània,  va fracassar perquè des de l’atemptat de l’11 de setembre a les Torres Bessones, als Estats Units i a la Unió Europea”només els hi interessava la seguretat i no pas el desenvolupament”.

Mali political mapL’investigador del CIDOB afirma que existia una “supèrbia europea”, creient el propi com el millor model, quan justament totes les polítiques que es feien eren “a cop de telediari” i en el moment, sense pensar en un projecte a cinc o a deu anys vista.   Aquesta desigualtat i manca de planificació, amb una societat empobrida que s’inventa maneres per aconseguir diners , “ja sigui amb el narcotràfic o el gihadisme”, és el que ha portat, segons Ghilès, a aquesta situació, amb “una Líbia que és un caos, una Síria en plena guerra cruenta i amb un Egipte i una Tunísia on no se sap que hi passarà el dia de demà”. El cas de Mali és encara més alarmant, ja que “un Estat que no pot crear sentiment de pertinença sempre tindrà problemes”. Per Ghilès la intervenció francesa era inevitable, ja que l’avanç dels gihadistes era imparable i la seva victòria a Mali desestabilitzaria tot el Sahel, i en especial Níger, on França té interessos en les seves importants mines d’Urani.

mali(1)Per Ghilès, la guerra de Mali també té un origen en la “nefasta” política internacional europea i dels Estats Units. La venda d’armes sofisticades als rebels libis, sense imposar-ne cap mena de control, ha fet que grups armats i integristes de tot el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà tinguin material bèl·lic d’alta qualitat i puguin, per exemple, enfrontar-se amb èxit contra l’exèrcit de Mali sense caldre una gran quantitat d’efectius. A més, Estats Units es va gastar milions i milions de dòlars entrenant l’exèrcit malienc, i “la meitat d’aquest es va passar als rebels i l’altre va fer un cop d’Estat”.   Ghilès va sentenciar que no tot era un problema dels gihadistes, sinó de la pobresa, mentre evidenciava el futur incert de tota la regió. D’altre banda, parlant de països com Egipte i Tunísia, Ghilès es va mostrar preocupat perquè “els partits islamistes mai han tingut idees per gestionar un país econòmicament, només s’interessen en temes morals i religiosos”.   La xerrada, que va acabar amb un interessant torn de preguntes, va ser organitzada per Unanimun, una organització d’estudiants especialitzada en les relacions internacionals i els models de les Nacions Unides.

Advertisements

Quant a carlesheredia

Periodista, politòleg i casteller. Treballant per un periodisme amb esperit crític i compromès amb el territori i la seva gent.
Aquesta entrada ha esta publicada en Ciència Política, Un món per guanyar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s