La temporada no comença per Sant Joan

Quatre de nou amb folre de la Joves a la plaça del Pilar de Set l’any 1998
Font: El Pati via http://www.elcasteller.cat

Era ben petit quan sovint escoltava allò de: “La temporada castellera comença per Sant Joan”. Llavors era ben normal, fins aquella data pràcticament no s’havien fet castells, i per la festa major, a la plaça del Blat, s’alçaven castells de vuit. No passaria massa temps –tampoc sóc tant gran!-, que per Sant Joan es farien els primers castells de nou de la temporada. Era doncs, el tret de sortida de la temporada. Poc a poc, però, colles com els Castellers de Vilafranca o els Minyons de Terrassa imposarien un altre ritme, fent castells de nou més matiners.

Així doncs, la condició de Sant Joan com a diada que marcava l’inici de temporada castellera es començava a posar en dubte, i es posava en dubte també a Valls, amb una Colla Joves descarregant el 1998 un 4de9f a la Diada del Pati (aquell any es va fer a la plaça del Pilar de Set), el castell de nou més matiner a Valls el segle XX i el 4de9f més matiner del mateix segle. Aquesta diada, amb castells de nou, es va mantenir fins a inicis del nou segle, i ara sembla que torna a recuperar aquesta condició.

4de9f de la Joves l’any 1999 al Pati
Font: http://www.collajoves.cat

No obstant, des d’alguns sectors i també amb la promoció de l’Ajuntament, es continuava marcant Sant Joan com un inici clar, “perquè així ho deia la tradició”. Molts cops he pensat que això podria considerar-se ofensiu per la resta de colles dels Països Catalans, que el 24 de juny compten amb molts mesos de temporada a les espatlles, i fins i tot per unes colles de Valls que, primer la Joves, i d’uns anys cap aquí, la Vella, ja s’han  apuntat al carro dels castells de nou pre-Sant Joan. A part d’això, però, sense treure-li relleu a l’impressionant diada de Sant Joan, que evidentment ha de ser marcada com una de les principals del calendari casteller català, tampoc m’acabava de convèncer aquest argument “tradicional”. Que vol dir tradicional? Si entenem tradicional només com el que ha passat després de la Guerra Civil, en plena decadència castellera, i fins l’inici de la segona època d’or castellera, potser si que és tradicional marcar Sant Joan com a inici de la temporada. Però si entenem tradicional com el conjunt de la història castellera, aquest argument falla per tot arreu. Al segle XIX hi ha documentades grans actuacions castelleres en dates ben singulars, molt abans de Sant Joan, fins i tot Sant Joan, més que un inici, era el colofó d’una part de la temporada. I més endavant, en la certa revifalla dels castells a principis dels anys 30 del segle XX, al mes d’abril, per exemple, ja es feien a Valls diades importants en els còmputs de l’època.

Visca Sant Joan doncs, però no emmarquem aquesta bonica diada com l’inici de la temporada, més propi dels anys de decadència, sinó com el colofó de la primera part de la temporada. Una primera part de la temporada que, parlant en termes de la meva pròpia colla, té com a punt àlgid la Diada del Pati. Una diada no només de nivell i amb grans colles convidades, sinó també amb un rerefons especial per a la història de la Colla Joves Xiquets de Valls. I és que és al Pati on la Joves va fer la primera diada de la represa l’any 1971, una actuació d’amagatotis per la Candela, el mateix dia que també es feien castells a la plaça del Blat. L’oposició de les autoritats franquistes i la pressió d’elements de l’altre colla no ens van deixar, però, actuar a la plaça de l’Ajuntament vallenc. Aquella injustícia, però, també va fer que avui puguem fer amb orgull una diada com la del Pati, una plaça històrica on, per cert, va ser també la primera on hi va fer castells (documentats) la nostra Colla dels Menestrals a principis del segle XIX. Coses del destí.

Ja ho veieu, l’excusa de que “jo començo a assajar quan s’apropi Sant Joan” ja no val. Les coses han canviat, o millor, han retornat una a l’origen, i els castells comencen molt abans del que ho feien fa 20 anys. Tenim una diada del Pati, amb gran càrrega històrica i compromís, on s’hi ha d’arribar ben preparats.  Ens veiem divendres a assaig!