Sí, vaig tard i ja s’han fet moltes lectures del 25N, però tot i així, encara es van sentint algunes interpretacions que crec que no s’ajusten gens a la realitat. Anem a pams, hi ha qui diu que l’hòstia de CiU és impressionant –que ho és- i argumenta que ERC es va emportar els seus vots. Però si analitzem bé els resultats veiem que CiU “només” va perdre 90.000 vots, que per un partit al govern i que s’ha afartat de retallar, no està del tot malament. I aquests 90.000 vots, a més, estan concentrats pràcticament en la seva totalitat al Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental. Així doncs, el descens de CiU és realment acusat en nombre de diputats i no pas tant en vots perduts. I això s’explica per l’espectacular pujada de la participació, una participació que es va decantar a votar altres forces polítiques, majoritàriament ERC i Ciutadans, tot i que també se’n va anar cap a parar una mica el cop al PSC, millorar un pèl els resultats del PP i permetre l’entrada de la CUP. L’explicació, doncs, és fàcil, la societat catalana és majoritàriament d’esquerres, i encara més els abstencionistes. L’error de CiU va ser justament no calcular que al fer unes eleccions plebiscitàries, l’electorat tradicionalment abstencionista es mobilitzaria, tant en el bàndol independentista com en el espanyolista, i al ser un votant d’esquerres, acabaria votant opcions d’esquerres i no pas CiU. Les retallades no agraden a ningú i haurien d’haver previst que els hi passarien factura.
Així doncs, vota més gent i ho fa per opcions d’esquerres amb un horitzó nacional clar, o català o espanyol. D’aquí se n’escapa ICV, que creix, però no tant com es pensaven, rebent el votant desencantat del PSC. I ara toca preguntar-se on van els vots perduts de CiU. Veient l’origen geogràfic, la resposta també surt per si sola. L’any 2010 CiU va obtenir uns resultats molt bons en feus del PSC al Baix Llobregat i a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La gent estava cansada del govern de Montilla i van prestar el seu vot a CiU. Però eren vots prestats, de gent tradicionalment d’esquerres, i de viles i barris majoritàriament castellanoparlants i amb una majoria poc identificada, almenys de moment, per postures nacionalistes o independentistes. Era qüestió de temps, doncs, que molts d’aquests votants, que en molts casos són els que pateixen més les retallades, deixessin de donar suport a un partit de dretes. D’altre banda, està clar que també un gruix d’aquests votants, els que se n’ha anat a Ciutadans i el PP, van votar CiU però era qüestió de temps que anessin a postures clarament espanyolistes quan els convergents ja havien agafat un camí nacional més, teòricament, clar. Un altre error de CiU és, doncs, no preveure la fuga de vots espanyolistes i la gran influència que tenen les televisions i mitjans de comunicació espanyols en moltes poblacions. I és que hi ha molta gent que no veu TV3 ni llegeix mitjans catalans, sinó que només mira Tele 5, La Sexta, La 1, Intereconomia… i jo que els he seguit bastant abans de les eleccions, puc dir que la seva campanya contra la independència és fortíssima. Vénen que ens mouríem en la misèria si fóssim lliures, i hi ha gent que s’ho ha cregut.
Com a balanç, però, tot i la gran mobilització espanyolista, el sobiranisme és clarament majoritari, i també els resultats d’opcions sobiranistes en l’Àrea Metropolitana són bons i deixen entreveure que gent de sectors i orígens molt diversos creuen en la viabilitat de la independència. Així doncs, qui parla de derrotisme en clau nacional? Endavant amb el referèndum, que almenys en aquest terreny, anem pel bon camí!
El bloc d'en Carles Herèdia 