Mai havia assistit a la conferència de cap economista. Sempre me’ls havia imagina’t de lluny, fent les seves anàlisis macroeconòmiques, estudiant dades, però sense veure el que hi havia darrere d’uns quants números i d’unes certes polítiques econòmiques. El que per alguns d’ells és un tant per cent, per altres és perdre la feina, quedar-se sense serveis socials o no arribar a final de més. A través de la meva nova feina al Departament de Comunicació de la UAB vaig tenir la possibilitat de cobrir una conferència d’un d’aquests economistes. La veritat, era diferent de com me’ls havia imagina’t, era simpàtic, de “bona vida” i feia bromes. Tampoc era cap anarcoliberal, fins i tot confessava haver votat per l’Obama i criticava als republicans, no era pas, doncs, dels més temuts. I tot el que deia era molt lògic, molt lògic des del punt de vista del capitalisme neoliberal. Potser no s’adonava que quan deia retallar o reduir el preu de la mà d’obra, hi havia persones i vides darrere. I per una persona entre els 20 i els 30 anys, que li diguin que el mercat laboral és rígid sembla una broma. Som la generació de l’Obra i Servei, de la mitja jornada i les pràctiques. Que més volen flexibilitzar?
Cap referència, però, a lluitar contra els paraïssos fiscals i el frau fiscal. O que els que més tenen paguin més, o més ben dit, que comencin a pagar. Això ja no és macroeconomia. Ja no interessa.
Tim Kehoe: “Les retallades són horribles, però necessàries”
El prestigiós economista nord-americà va oferir el passat dimarts 18 d’octubre la conferència “Lliçons de teoria econòmica per a la crisi” davant les dues-centes persones que van assistir a la inauguració del curs de la Facultat d’Economia i Empresa. L’acte va ser presentat pel rector, Ferran Sancho, i el nou degà de la Facultat, en Jordi Massó.
Tim Kehoe, professor de la Universitat de Minessota i assessor de diferents estats i organismes internacionals, com per exemple el Banc Mundial, va despertar l’interès del nombrós públic que va assistir a la sala d’actes de la Facultat d’Economia i Empresa. L’expert en macroeconomia global, amb forts lligams amb la UAB, va sorprendre a tothom fent la totalitat de la conferència en català i en un registre molt amè.
La seva previsió per l’economia estatal, però, no va ser gaire encoratjadora. Kehoe va apuntar que la productivitat de l’economia estatal no havia pujat des del 1995 i que la total falta de confiança en el Govern espanyola agreujava la crisi econòmica actual. A més, l’economista va apuntar altres factors causants de la crisi, com la rigidesa del mercat laboral, el cost d’una mà d’obra havia pujat molt en comparació amb l’alemanya i la fragilitat dels bancs espanyols, que segons l’economista: “Es pensaven que els preus de l’habitatge sempre pujarien”.
Les solucions, per Kehoe, haurien de ser dràstiques. En una situació normal, les administracions podrien invertir per generar productivitat, però com que el mercat no vol comprar més deute, ho fa inviable. Així, el nord-americà va advertir que les retallades “són dolentes però inevitables”. També va considerar necessària la transparència i “netejar els bancs”. La solució per Kehoe no es esperar l’ajuda alemanya, sinó actuar immediatament. Defensor d’una devaluació, però sense sortir de l’euro, va defensar baixar dràsticament la cotització social dels treballadors i compensar-ho pujant l’IVA. “Així es baixaria la mà d’obra i augmentarien les exportacions”, va sentenciar l’expert en economia.
El bloc d'en Carles Herèdia 