Això ja és un èxit!

Queden pocs dies per Santa Úrsula: una diada on hi anem amb tot i hi pot passar de tot. Sempre ha estat així. Pot ser la cirereta final d’un gran any o que la mala sort ens hi acompanyi. No diré que tant se me’n fa, perquè evidentment mentiria. Però del que si que estic convençut és que hi passi el que hi passí, aquesta temporada ja ha estat un èxit.

I no parlo d’èxit només per aquest 5de9f, sinó per l’enorme –històrica- regularitat amb els castells de nou bàsics. I a això cal afegir-hi estructures com el 7de8 i el 9de8, que han permès rodar troncs i fer nous castellers de tronc, fins i tot terços, trencant aquella gran assignatura pendent de la colla. Cal seguir així!

I això ha estat així pel treball de tots i totes, se’n podrien dir molts de factors, però m’agradaria destacar-ne alguns. Començant per la bona direcció de la colla, una direcció aglutinadora, que ha pres decisions valentes però alhora assenyades, i que ha aconseguit portar el consens. Continuant per l’excel·lent feina amb una excel·lent canalla i acabant pel gran compromís de la base social de la colla, sent més gent a assajos i sortides. Quan hi som tots, com s’ha dit sovint per les xarxes socials, hem aconseguit coses que fins enguany creia impossibles: des de fer un castell de nou a Llorenç a portar tripletes a Torredembarra i a la Diada Nacional –sí, aquella diada on més d’un any no hem estat gent ni per tirar un 2de8f!-

Foto: Daily Mail

Podem estar ben contents i ho hem de celebrar! Però en acabat, hem de ser conscients que amb això no n’hi ha prou. No ens podem conformar amb això, sempre hem d’anar més, amb l’empenta d’aquells que van refundar la colla, aquella de sempre buscar una nova fita, de superar-se dia a dia. El “No estábamos muertos, estábamos de parranda” del Concurs tenia la seva gràcia, ens havien volgut enterrar vius i vam donar un cop de puny sobre la taula. Però m’agradaria no tornar a cantar mai més aquesta cançó, perquè això voldria dir que hem continuat amb la regularitat d’aquest any i que ningú dubtaria que en qualsevol moment podem fer un excel·lent actuació.

Però perquè ningú dubti de nosaltres, hem de començar a no dubtar de nosaltres mateixos. Hem de tenir més autoestima, no creure que res és impossible. I és que no ho és, ja que amb la qualitat tècnica que té la Joves, si fóssim més gent a tots els assajos i sortides, no només a les clàssiques i al darrer assaig, seríem capaços de tot. Aquesta ha estat la nostra gran assignatura pendent de sempre, i és a les nostres mans canviar-la. Per cert, n’hi ha una altre que estaria molt bé canviar per l’any que ve: no hem de ser colla només de sortides clàssiques, sí el cap de colla vol tirar un castell excepcional a places on no hi estem acostumats, tipus Igualada, Torredembarra… hi hem de respondre, tant a assajos com a plaça, com si fos la diada més especial. Si ho aconseguim, acabarem de ser tant grans com ens mereixem.