La resposta: castells!

Ja sabíem que enguany a la Joves hauríem de treballar molt, això no és cap novetat. Desprès d’un any dolent, s’han de redoblar esforços i constància a les sortides i als assajos. I fins ara ens n’hem sortit prou bé, i no només pels castells fets a plaça i la feina a assaig, sinó per la quantitat de camises que hem estat a totes i cadascuna de les diades. Ens hem de felicitar tots i totes!

Aquests dies s’ha fet o es farà públic, però, una informació que crec que encara ens farà augmentar les ganes de treballar més i més per demostrar qui som. Enguany la Joves no anirà a Sant Fèlix, i no només això, sinó que ni tant sols ha estat consultada o se l’hi han donat explicacions al moment oportú pel fet de no ser triada. Unes formes pèssimes cap a una colla que durant tota la història d’aquesta diada ho ha donat tot per l’afició vilafranquina i per a què la plaça de la Vila sigui la plaça castellera de primer ordre que és avui en dia. Hem alçat els primers castells de nou d’aquesta plaça, hi hem descarregat el quatre de nou net i sempre, tant en els bons com en els mals moments, ho hem donat tot, inclús per aquest “per sobre de les nostres possibilitats” que avui dia està tant de moda. Tots recordem d’algun o altre any aquell esperit de lluita després d’una caiguda, el de tornar-se alçar, el de dir “avui és Sant Fèlix, tornem-hi!”, el de no anar de vacances amb els amics aquella setmana perquè “el dia 30 d’agost és sagrat”, el d’anar a veure el “jefe” i demanar-li festa en un dia laborable i dir-li mentre et mira amb mala cara que amb el dia de Sant Fèlix no es pot negociar. Tant en els bons, que n’hi han hagut molts, com amb els mals moments, sempre hem estat dignes de la camisa que portem i de la plaça on sempre hem anat.

Enguany, però, 5 persones, i amb molt males maneres, han decidit que no hi anéssim. No entraré a valorar els motius castellers sobre quina colla hi havia d’anar, tot i que estic convençut que havia de ser la Joves, de fet això no és el que ens ha molestat més. El més lamentable són les maneres d’uns personatges que es pensen que poden tractar les colles com a simples mercaderies ignorant tot l’esforç i tot el patiment que durant tant anys han fet per la seva plaça de la Vila i per la seva ciutat.

“I ara què”, ens podem preguntar? Doncs la resposta és clara: toca treballar més que mai. Toca demostrar qui som i això comporta sacrificis, això comporta repensar-nos l’agost i la temporada castellera. I és que la resposta a aquesta ofensa ha de ser fent castells i, si pot ser, com més grossos millor

La Bisbal i Igualada

Així doncs, hem de començar molt abans del que estàvem acostumats, ara ja no hi ha un Sant Fèlix “on apretar”. Ara ens hem de posar al cap una diada, La Bisbal, una plaça que ens estimem com si fos nostra i que malauradament els últims anys no hem pogut oferir el nivell que haguéssim volgut. Una plaça que sempre ens ha estimat i que es mereixen que hi fem el nostre millor paper, que hi demostrem la millor Colla Joves i que arribem disposats a no descartar res.

Això implica, doncs, omplir els assajos ja a finals de juliol i a principis d’agost i a retornar també un paper central a diades com Firagost o Llorenç, que han de fer-nos arribar a la Bisbal amb tota la feina prèvia feta. I un cop allà, ser prou gent per poder plantejar-se qualsevol castell, recordant a més que només podrem comptar amb els nostres propis efectius.

Més enllà de La Bisbal hi ha una altre cita on tot i no tenir una constància i una tradició de fer-hi grans desplaçaments, ens hem de posar al cap que ha de ser una diada totalment prioritària. És la diada d’Igualada del dia 28 d’agost. Una actuació de màxims de la Joves també seria una bona resposta als que dubten de nosaltres i ens ofenen. I a més, podríem matar dos ocells d’un tret, als administradors de Vilafranca i al que s’encarrega de la contractació de l’Arboç.

La resposta són castells i això si que només depèn de nosaltres. Ara torna a ser el moment de demostrar com n’estem orgullosos de la nostra colla. I això, companys i companyes, ens fa ser capaços de tot i més. Som-hi!