Una Joves reforçada

Som-hi! Després de gairebé tres mesos de vacances de faixa i mocador, on l’únic vincle amb la resta del món casteller ha estat compartir les festes de Sant Antoni amb els Al·lots de Llevant (bones festes i millor gent!), toca tornar a aterrar a l’actualitat castellera. Aquesta desconnexió, però, m’era més que necessària. I és que ser casteller implica un grau de compromís molt elevat en assajos i sortides, a part d’algun cap de setmana “lliure” que decideixes visitar alguna plaça amb solera. Però ser casteller i periodista casteller implicar estar tota la temporada, des de la dels més matineres fins la dels castells amb abric, sense treva, pendent de tot el que passa al món casteller. I aquell “que farem aquest cap de setmana que no tenim actuació”, doncs no pot formar pas part del meu vocabulari. La veritat, però, per molt que ara ho faci gros, és que ho trobava a faltar, i moltíssim. I és que aquests dos mesos llargs han servit perquè el so de la gralla passi de fer-me fugir cames ajudeu-me a que el demani novament a crits.
No obstant, aquest any no he pogut desconnectar del tot, ja que com a casteller no he deixat pas de banda l’important procés de debat intern que ha viscut la Joves de Valls. Un debat llarg, engrescat i engrescador. Així doncs, trauré les teranyines del bloc parlant del que he viscut de més a prop aquests mesos.

Vist des de fora, que la Joves hagi tardat un mes a trobar una candidatura i algun debat encès amb la direcció de la junta sortint poden donar una certa sensació de fragilitat i desunió en el si de la Colla Joves. Res més lluny, però, de la veritat. I és que després de l’anterior temporada i un cert bagatge negatiu en alguns aspectes que s’arrossegava de més enllà, feien totalment necessari que el debat s’allargués i que la nova junta fos el màxim d’unitària possible i recollís un ampli suport. I finalment, el resultat de tot plegat ha estat molt positiu per l’entitat vallenca, molt millor fins i tot que el que la gent de la pròpia colla es podia arribar a imaginar. I es que l’actual junta de la Colla Joves és la més unitària dels darrers anys i compta amb el suport de tots els sectors, tal com es va fer palès a l’Assemblea Extraordinària que es va celebrar el passat 10 de febrer. La gent més gran de la colla ha estat en tot moment implicada en el procés i des del darrere donen suport a una junta amb molta experiència. Començant pel cap de colla, Pere Rico, i acabant per un equip de canalla experimentat, potent i ampli. Tota la veterania de la direcció de la colla que es compagina amb l’equip de la junta, format majoritàriament per gent jove, gent amb ganes i molt vinculats també en el procés de debat que ha viscut la colla. I és que hi ha ganes, i moltes, de fer castells.

Però els canvis no només estan en l’equip humà, molt més ampli i per tant més preparat per poder treballar a fons des del primer dia. Potser el canvi més important és la planificació dels mètodes d’assaig. I és que la Joves, tot i fer assajos especials en els períodes més intensos de la temporada, seguia amb la dinàmica desfasada d’un sol assaig general a la setmana. Des d’aquest any, però, s’incorpora aquest segon assaig des del primer dia, imprescindible pel rodatge de la canalla i per rodar nous castellers de tronc.

A la Joves hi ha il·lusió, i molta. Tot i que tenen molta feina per fer i han esforçar-se per recuperar el temps perdut, poden tornar al lloc que els hi correspon en poc temps. L’estratègia, d’entrada, és bona. De fet, la que molts de la Joves demanaven i que vaig recollir en aquest article l’octubre passat en aquest mateix bloc. Tot s’ha complert excepte un únic punt: Si en aquell moment es demanava que el procés fos ràpid i que la nova junta comencés a treballar des d’abans d’acabar el 2011, la realitat ha fet que fos necessari un debat i un procés molt més llarg. I això ha afectat sobretot al calendari i a la planificació, que no s’ha pogut fer amb la calma que caldria. Però això es pot compensar, i l’única forma és amb el compromís de la pròpia gent de la Joves. I es que el repte pendent que té la Joves és trencar amb la seva dinàmica, també desfasada, de només rendir en el calendari estrictament tradicional. La Joves i la seva gent s’han d’adaptar als nous temps, i compaginar passions com les que senten per les diades de casa o places com per exemple La Bisbal, amb nous compromisos que els hi poden sortir, sempre que la Junta els hi ho demani. No han de ser la Joves només en les diades grans, sinó que la Joves ha de fer gran les diades.