Un circ a l’espanyola

Cartells estripats per terra i pancartes amb poca pinta de ser sostenibles omplint les viles i ciutats. No hi ha a res més a dir, estem en plena campanya electoral. Tot i que aquests dies intento desconnectar de la campanya espanyola –sí, mal que pesi a alguns, és espanyola-, d’alguna manera o altre acabés rebent informació d’aquest gran circ que cada 4 anys munta l’Estat espanyol. Fins i tot sembla com si pintéssim alguna cosa, fins i tot si deixem de banda el tema de les grans corporacions, transnacionals i organismes internacionals que ningú vota i són els que acaben decidint les grans qüestions econòmiques i mediambientals. Doncs això, sembla com si els catalans decidíssim alguna cosa en aquest gran circ bipartidista espanyol. Però fas números i veus que no, que encara que tots anéssim a una, la sagrada Constitución postfranquista continuaria sent immodificable, no podríem decidir lliurement el nostre futur com a poble i hauríem de seguir menjant-nos governs a torns del PP i del PSOE. Llavors, de què ens serveixen aquestes eleccions?

Ara és quan toca exprimir-nos el cap i treure l’entrellat sobre si són estratègiques o no per Catalunya. Aviam, sempre hi hauran els que diran: no és el mateix el PP que el PSOE. No clar, aquests darrers anys ens ho han demostrat sobradament. Amb…amb…a sí, amb les maneres. Vindria a ser que uns ens la foten i ens ho diuen a la cara i els altres ens la foten, se n’amaguen i amb un somriure sorneguer de tant en tant ens fan la pilota. Doncs que voleu que us digui, encara no tinc tant autoodi per votar als meus propis botxins. Però el cas del PSOE és encara més greu, com pot ser que un partit porti un munt d’anys que en comptes de fer propostes faci campanyes on només s’alimenta de la por al llop, de la por al PP? A quins nivells de mediocritat política hem arribat? Però a sobre, si li sumem al Rubalcaba (RuGALcaba com deia una pintada mig esborrada a Valls), el dur i espanyolíssim ministre d’Interior, i atenció, la cap de llista catalana, la Chacón, la cosa arriba a nivells estratosfèrics. “Esforç i justícia social” diu, només li faltava aparèixer als cartells vestida de militar, amb la cabra de la Legión i amb metralleta en mà voltant per Líbia o Afganistan –per cert, en això no hi ha retallades?-.

I ara bé quan ens maten. Que faran els partits catalans? Doncs au, tots a veure si  poden treure’n alguna cosa. I seguir amb allò de anant pidolant, a veure si ens donen tal concessió o una engruneta més que ens permeti seguir ben lligats a Espanya. O ull, fins i tot un Ministeri! Peix al cove, i a seguir espoliant-nos i retallant drets. Però encara és més greu el paper dels partits independentistes que es presenten. És a dir, que n’esperen treure? Esperen influir en les decisions, seguir regatejant i pactant pressupostos espanyols made in ERC? I si no és així, que resulta que fem a Madrid? Que no ho veuen que mai podrem exercir la nostra voluntat com a poble des del seu Congreso? El fet, però, és que els partits convencionals són una maquinària, una menjadora, que necessita presentar-se a les eleccions sense cap reflexió prèvia, només pel fet de cobrar els ingressos per escó i vot emès. Això és tot. I fent això hem desaprofitat una ocasió històrica per fer un acte valent i rupturista,  dir un “No!” ben alt i fort i aconseguint que cap partit independentista fos present a les eleccions espanyoles.

Així doncs, jo ho tinc ben clar. No penso anar a votar! I ara ve quan surten aquells tòpics de: “Si no votes, després no et pots queixar”. Doncs no! Hi ha moltes maneres de fer política, de lluitar pel que creus, de construir alternatives i de treballar pel país més enllà que votar cada quatre anys, i, sobretot, més enllà de votar en un Estat que no em pertany i no em deixa exercir els meus drets. Penso treballar a casa meva, amb la meva gent, pel meu país i també per un món més just. Però el 20N no participaré en el seu circ. “Després dels que ens va aconseguir votar, ara va i no ho feu”, aquí l’altre gran tòpic que se’ns adreça sobretot als joves. Doncs la resposta és ben clara, si ho haguéssiu fet bé, si haguéssiu trencat amb el franquisme en comptes d’acceptar una reforma, un cap d’Estat escollit a dit per Franco i una Constitución sota amenaça militar, ara no estaríem pas així.

I els resultats, que siguin els que vulguin, se me’n refoten.  Malauradament sempre reben els mateixos i els més desafavorits, però només tinc un desig electoral,  i és que si hi ha d’haver més terratrèmols, en comptes de que pateixi la pobre gent de Llorca o el Kurdistan, el proper que  sigui amb epicentre únic i concentrat al Congreso de los  Diputados durant el debat d’investidura. “ Se levanta la sesión!”.

Quant a carlesheredia

Periodista, politòleg i casteller. Treballant per un periodisme amb esperit crític i compromès amb el territori i la seva gent.
Aquesta entrada ha esta publicada en Països Catalans, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Un circ a l’espanyola

  1. alegoestadit ha dit:

    Carles company ,
    Estaré d’acord en part del que dius , però evidentment no amb el tot , hi ha un detall que no tens present. Les eleccions Municipals o al Parlament son també Espanyoles , rotundament i mal ens pesi Sí… fins que no assolim la plena llibertat totes les eleccions que fem son Espanyoles , repteixo totes.
    I als ajuntaments o parlaments (espanyol i català) la gran majoria de lleis per no dir totes seguiexen sent espanyoles…

    Que jo sapiga els d’Amaiur hi seran presents , els del BNG també , i tots ells amb un bon grapat de vots independentistes , i nosaltres ….ai nosaltres … en fi des de la cordialitat i l’amabilitat company ! salut !

  2. carlesheredia ha dit:

    Tens raó Òscar que si formem part de l’Estat espanyol totes les eleccions estan inserides dins la legalitat espanyola. Ara bé, a les municipals i les “autonòmiques” no només tenim capacitat d’incidir, sinó que són realitats territorials de la nostra nació, els Països Catalans.

    En canvi, les eleccions espanyoles representen una una territorial aliena, i , a més a més, on no tenim cap possibilitat d’incidir-hi. L’únic que hi podem fer és un boicot total i centrar-nos en les institucions pròpies, els municipis i els diferents Parlaments que són els que han d’acabar procalament la independència, sense cap mena de permís o tutela d’un Congreso espanyol que no ens dón cap marge.

    Anar a Madrid és perdre el temps, o pitjor, acabar participant en el joc d’engrunes i a possibilitat la governabilitat de l’Estat espanyol, quan realment el que hem de fer és desestabilitzar-lo.

    I sobre el bascos, ells tenen un altre context i unes altres dinàmiques, i el temps dirà si han fet o no el correcte. Ara bé, alla surten d’una ilegalització i una treva final, i el que volen és mesurar les forces i els suports del nou escenari.

    Una abraçada company!

  3. josep ha dit:

    Ei Carles, per molt que llegeixo arguments com els teus, no entenc aquest boicot que feu. Em sembla estúpid. Dius que no s’hi incideix en res, o no sé què. Suposo que saps que això és mentida. Tu defenses posicions maximalistes: o independència o res. Però mentre no s’hi arriba, perquè el Parlament va com va i tal, a Madrid es poden defensar els interessos de Catalunya (les competències que té l’Estat central i blabla). Una altra cosa és que ERC hagi fet les coses com el cul. O una altra cosa és que es defensi també un socialisme marxista que l’esquerra d’ERC no recolza. L’abstenció activa, o com en digueu, encara serveix de menys que anar a Madrid: és totalment ineficaç i contraproduent. Trobo que l’esquerra independentista rotllo CUP i més enllà teniu una part de raó però l’estratègia que defenseu no s’aguanta per enlloc. La política es fa al Congreso, per molt colonial que sigui, i no ser-hi és un error greu. Dius que era una ocasió “rupturista” per dir tots plegats que “no”, com la gallineta… però això és encara més il·lús. Si no hi ets, com a la taula d’en Bernat, no hi ets comptat, i prou. S’ha acabat el bròquil.

    D’altra banda, saps perfectament que tant els municipis com les comunitats autònomes són exactament tan Estat espanyol com el Govern central.

    Però no crec, tampoc, que arribem enlloc amb aquesta mena de discussions. Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s